L’existència d’una transhumància prehistòrica ha estat objecte d’un intens debat internacional. Aquesta discussió no és aliena a la recerca duta a terme a la plana occidental catalana, on en els últims anys han començat a desenvolupar-se projectes centrats en la mobilitat animal. Tot i ser encara una línia de recerca en un estadi força inicial, aquest article pretén oferir una revisió i posada al dia de l’estat actual de la recerca en aquesta zona. A partir dels resultats i indicadors obtinguts en els recents estudis arqueozoològics de la fortalesa ibèrica dels Vilars (Arbeca), es destacaran els elements a tenir en compte a l’hora d’afrontar l’estudi sobre la mobilitat animal en un context arqueològic. A partir de l’estudi de cas centrat en la fortalesa dels Vilars, s’aniran desgranant diferents aspectes teòrics com: la capacitat de manteniment dels ramats; les seves necessitats alimentàries; les diferents fonts documentals disponibles, i les limitacions inherents a aquesta línia la recerca.

Paraules clau: arqueozoologia, primera edat del ferro, època ibèrica, plana occidental catalana, transhumància, etnografia.