Diacronies i sincronies al jaciment de l’Espina C (Tàrrega, l’Urgell): ocupacions del V, III i II mil·lenni cal ANE

Aquest article fa referència a l’estudi del jaciment de l’Espina C i a la vegada focalitza la problemàtica interpretativa d’aquells jaciments arqueològics formats exclusivament per estructures negatives excavades al subsòl. Aquestes generalment es troben disseminades i inconnexes físicament, i  proporcionen a l’assentament una estratigrafia horitzontal en la qual totes les estructures se situen en un mateix pla, independentment de la seva cronologia. Aquest tipus de registre es contraposa al dels poblats o coves els quals preserven una estratigrafia vertical que permet la seqüència dels diferents contexts. En el cas de l’Espina C l’estratigrafia horitzontal no és fruit d’una única ocupació humana, sinó de vàries en diferents moments cronològics i separades per llargs períodes de temps. Aquest fet implica l’existència de diferents assentaments distribuïts dins d’un mateix espai físic. Tot i que aquesta problemàtica es pot donar en assentaments a l’aire lliure de qualsevol cronologia, aquest treball se centra en els d’època prehistòrica.

Paraules clau: prehistòria recent, fosses, estratigrafia horitzontal.