Un cementiri per a dos exèrcits: les fosses comunes del Soleràs (1938-1939)
Anna Camats Malet, Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Noemí Riudor Garcia, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà
El juliol del 1938, en plena Guerra Civil de 1936-1939, el poble del Soleràs fou escollit per l’exèrcit republicà com a punt sanitari per atendre els soldats ferits procedents de la batalla de l’Ebre i del front del Segre. Els soldats que no van sobreviure a les ferides i moriren a l’hospital del Soleràs, foren enterrats en fosses comunes al cementiri vell del poble. A banda de les víctimes del bàndol republicà, en el mateix cementiri també van ser inhumats els soldats del bàndol rebel que van morir durant la batalla de les Garrigues i alguns veïns de la població que van morir en el context del bombardeig del poble que va tenir lloc el 25 de desembre de 1938.
La intervenció arqueològica duta a terme en el marc del Pla de fosses ha permès recuperar les víctimes enterrades en aquest cementiri —un total de 126 individus— així com també ha aportat informació de gran valor sobre l’hospital que va atendre els ferits i la medicina de guerra practicada durant el conflicte bèl·lic.
Paraules clau: fosses comunes, soldats, sanitat de guerra, bombardeig, víctimes civils.