L’abecedari ibèric no dual de l’Esquirol i altres novetats d’epigrafia ibèrica rupestre ausetana

En aquest estudi analitzo cinc inscripcions ibèriques de tres roques d’Osona, dues de l’Esquirol a la riba del Ter i una de Sant Martí de Centelles ja a tocar del Vallès. Les inscripcions responen al patró esperat de les inscripcions votives, amb abecedaris, elements repetitius i morfs coherents, tal com passa a la Cerdanya. La primera roca de l’Esquirol conté un abecedari no dual quasi complet, que certifica a la seqüència kutukiѓbitatiko com a començament característic. A la resta, destaca la identificació, encapçalant les inscripcions, d’elements ja prèviament coneguts, com sibanetin, balkar i alor´beri, cosa que fa plausible considerar aquests elements com a divinitats, més que no pas com a antropònims. En canvi, els elements que els segueixen són més obscurs, però podrien encaixar en la categoria d’epítets de divinitats, alguns probablement descriptius, acompanyats dels morfs er/ir, com gais, que apareix tant isolat com acompanyant alor´beri. A la de Sant Martí de Centelles, laber´ei, que apareix acompanyada del morf ku, propi de topònims, podria estar indicant la comunitat de la qual la divinitat era protectora. I a la segona de l’Esquirol, tar´baiter, podria estar identificant una divinitat fluvial, tar´, si es confirmés la relació de bai o bait(e) amb el concepte de riu.

Paraules clau: llengua ibèrica, escriptura ibèrica, inscripció ibèrica, inscripció rupestre, abecedari, Osona.