El sistema de numerals ibèric: més enllà de la semblança formal amb els numerals bascos

Aquest treball sintetitza les evidències favorables a la identificació del sistema de numerals ibèric, les quals s’es-tructuren en quatre apartats: la similitud formal amb els nu-merals bascos, la combinatòria interna, les proves de valor de les marques de valor de les monedes, amb ban (1), erder (1/2) i śeŕkir (1/6), i els contextos propicis. Es posa especial èmfasi en les evidències que es poden derivar dels objectes en què apareixen i del seu context arqueològic, com el pes de pedra del Puig Castellar, amb abaŕ (10), i el dolium de Ruscino, amb ogei (20). També es revisa l’impacte de la teoria en el món acadèmic, quasi sempre favorable en el camp ibèric i desfavorable en el de la lingüística històrica basca. Les evidències aportades i el nombre d’elements identificats, onze, descarten completament l’atzar, cosa que, combinada amb el fet que les probabilitats d’un manlleu de tot el sistema són pràcticament nul·les, implica que l’única opció possible és que ambdues llengües estiguin genèticament relacionades.

Paraules clau: numerals, ibèric, basc, relació genètica