Objectes que parlen: baikar, kas´taun i seltar

És ben conegut que hi ha certs lexemes ibèrics que apareixen exclusivament sobre un determinat tipus d’objecte o suport, cosa que ha comportat que molts autors hagin relacionat semànticament aquests lexemes amb l’objecte, o, si més no, amb l’ús que es va fer de l’objecte (regal, tomba, ofrena...). En aquest treball s’exposen les relacions fins ara proposades, intentant anar més enllà tot exposant possibles relacions lingüístiques  externes. La relació entre lexema i objecte habilita a la vegada que es pugui proposar que alguns dels textos on es troben van ser de tipus parlant, tal com va succeir en altres tradicions epigràfiques coetànies.
Mots clau: llengua ibèrica, lexemes, significat, consonants vibrants, Nobjectes parlants.